dimecres, 18 de juny del 2014

JOCS PER PASSAR L'ESTIU!

Futbol en cercle
Aquest joc és ideal per a una petita colla. No cal que sigueu molts, però sí que disposeu d’un espai prou ampli. Podeu jugar-lo a la sorra, en un prat o en un pati.
Necessitareu
Entre tres i deu amics, una pilota de plàstic i dos pals o dos objectes per a fer una porteria.
Com s'hi juga
Dibuixeu a terra un cercle d’uns tres metres de radi. Al centre del cercle munteu una porteria clavant dos pals separats un metre, aproximadament. Si jugueu en un pati, poseu dues bosses o dues tovalloles com a pals de porteria. Escolliu a sorts algú que faci de porter. El porter es col·loca al costat de la porteria i la resta de jugadors es disposa al voltant del cercle. Els jugadors fareu rodar la pilota des de la vostra posició al cercle intentant marcar un gol. Per despistar el porter, podeu passar-vos la pilota per l’aire entre vosaltres. Cada cop que un jugador marca un gol canvia la seva posició per la del porter.
Si la pilota queda morta en el cercle o si el porter la para abans que travessi la porteria, el porter passa la pilota al jugador del cercle que vulgui. Com que el joc no té una puntuació, no té un final determinat. Per tant, acabeu la partida quan estigueu prou suats i necessiteu una bona ruixada.

Golf de glaçó
Els glaçons, quan es comencen a desfer, llisquen molt per sobre una taula. El golf de glaçó és ideal per a jugar tranquil·lament a l’ombra.
Necessitareu
De dos a quatre amics, una taula llisa, un guix i glaçons.
Com s'hi juga
Dibuixeu un cercle amb el guix en un extrem de la taula. Si no podeu trobar un guix, el podeu marcar amb cinta adhesiva. A l’altre extrem de la taula marqueu una línia de llançament.
Decidiu l’ordre de llançament. Per a fer-ho, per exemple, podeu agafar tots un glaçó amb les mans i marcar l’ordre segons el temps que l’aguanti cadascú. Per torns intenteu fer lliscar el glaçó des de la línia de llançament fins al cercle en el mínim nombre de cops. I si el glaçó cau fora de la taula? Podeu fer que el jugador que ha llançat ja hagi perdut aquella ronda.

Noranta-nou
Aquest joc de cartes senzill el podeu jugar de dos a sis jugadors... i mentre jugueu anireu repassant el càlcul mental.
Necessitareu
De dos a sis amics, i una baralla de cartes amb vuits i nous.
Com s'hi juga
El jugador que porti més peces de roba de color blau reparteix tres cartes a cada jugador i després deixa la resta de cartes en un piló boca avall al centre de la taula. El primer jugador tira una carta al centre de la taula, en diu el valor en veu alta i n’agafa una altra del piló. La resta de jugadors, per torns, feu el mateix però sumant el valor de la nova carta al que s’ha dit abans. Perd el primer jugador que, quan tiri la seva carta, suma més de noranta-nou.
Hi ha algunes cartes que tenen un valor especial:
§  l’as val un punt o onze, segons com vulgui el jugador que ha llançat;
§  el tres val zero punts;
§  el quatre fa canviar la direcció del joc i no val cap punt;
§  el nou fa que la suma arribi en aquell moment a noranta-nou;
§  el deu resta deu punts de la quantitat en joc;
§  totes les figures fan sumar deu punts.

dijous, 29 de maig del 2014

La música pel nostre curt "Fer-se gran".

Havíem decidit que posaríem música en algunes seqüències del curt que estàvem gravant. Per això ja feia dies que amb la mestra de música escoltàvem i analitzàvem músiques de pel·lícules de diferents gèneres, per esbrinar quines eines  (instruments, repetició de ritmes, melodies agudes, notes greus llargues, ...) utilitzen els compositors per expressar diferents emocions o ambients. 

Vam experimentar amb els instruments de l’escola per a més endavant crear alguna partitura pel curt. Vam tocar amb la flauta, el xilòfon, la guitarra, els bombos, el carilló, les maraques, el piano, la flauta Irlandesa, la pandereta, la flauta melòdica, flauta greu, entre d’altres.


Gravant músiques pel curt final "Fer-se gran"2 from Escola Bordils. Cinema en curs on Vimeo.
 
Cadascú es va inventar una melodia i la vam posar en comú a la resta de companys. A l'escoltar-la tots vam comentar amb quin instrument quedaria millor, què podia expressar la melodia i a quina part del film quedaria bé.

Vam fer varies gravacions de les melodies amb diferents instruments fins  aconseguir el que volíem.

No va ser fins el muntatge que vam decidir quines de les músiques gravades posaríem que intensifiquessin les emocions que volíem expressar.

Conte medieval - Els esquirols


Temps era temps hi havia
en uns poblet medieval
un baró de mala jeia
que a tothom volia mal,
amb carrossa d’or i plata
passejava tot superb
pel seu poble que moria 
d’esquifit i famolenc.
Xics i grans, mig morts de gana,
li sortien al seu pas
demanant-li amb ulls plorosos
que tingués d’ells pietat, 
però ell somreia, 
i burleta, els cridava amb veu de tro: 
A pencar, males abelles, 
necessito molt més or

Els diumenges a la tarda 
organitzava un gran joc: 
“Vilatans, vinga, a la festa, 
a la festa de la mort.
Vull setze joves per banda, 
amb espases i garrots, 
a fer d’escacs a la plaça 
i que guanyin els més forts”
Xics i grans mig morts de pena
li sortien al seu pas, 
demanant-li amb ulls plorosos
que tingués d’ells pietat, 
però ell somreia
i burleta els cridava amb veu de tro:
“A jugar, vatua l’olla, 
que a mi m’agrada aquest joc!”.

Un joglar passà pel poble, 
avançada la tardor, 
que amb senzilla veu cantava 
i així deia la cançó:
”Ai del poble, ai de la vila, 
que té un lladre per senyor, 
si vol pau que sigui justa 
l’haurà de guanyar amb suor”.
Xics i grans tots l’escoltaven, 
li donaven la raó, 
els naixia l’esperança, 
van anar a trobar el baró, 
però ell somreia i burleta, 
els cridava amb veu de tro: 
“Us faré tallar una orella 
si escolteu el trobador”

Els vilatans es negaren 
a pagar més els tributs, 
a palau armats anaren 
i parlaren sense embuts:
“No et volem per baró nostre, 
no et volem, vés-te’n d’aquí, 
que si et quedes, ai de tu!, 
a la forca has de morir.”
Xics i grans tots a la una
li cantaven la cançó:
”Ai, del poble, ai de la vila, 
que té un lladre per senyor”.
I ell callava i de ràbia
se li corsecava el cor, 
mentre el poble repetia 
la cançó del trobador:
”Ai, del poble, ai de la vila, 
que té un lladre per senyor, 
si vol pau que sigui justa 
l’haurà de guanyar amb suor”.

"Conte Medieval" dels Esquirols.

divendres, 23 de maig del 2014

Impressions - Cantant a l'Auditori de Barcelona

"L’assaig va estar molt bé perquè no ho vam fer tot sinó només les cançons més difícils."

"Va anar molt bé que estigués l’Ignasi per fer bé tots els moviments, que el director Pep Prats en avisés de quina cançó havíem de cantar i quins moviments havíem de fer."

"Em va agradar que hi hagués l’Ignasi, perquè és molt divertit. M’ho vaig aprendre molt bé i em va encantar."

"Quan vaig entrar a l’escenari i vaig veure tanta gent em vaig posar molt nerviosa. M'imaginava l'Auditori molt diferent."

"Primer de tot estava molt emocionat pel fet que hi hagués tantes persones escoltant-me, però amb tants nens que cantaven amb mi em vaig tranquil·litzar una mica."

"Jo estava molt atenta a l’escola que teníem davant perquè quan hem tocava fer lo de les aigües amb el pal de pluja, mirava un nen que també ho feia."

"Tot i que vaig fer aprendre als meus pares la cançó, no s’hi van implicar gaire. Quan els pares havien de cantar, no cantaven."

"Per mi ha estat una experiència única i inoblidable, va ser molt divertit i emocionant."

dilluns, 12 de maig del 2014

Cantania a la televisió!!! Als MATINS de TV3!

Hem cantat la "Rambla Llibertat"a l'Auditori de Barcelona!


I avui la CANTANIA ha sortit a la televisió!!! 
Als matins de TV3!!!



Si no ho pots veure, CLICA AQUÍ:
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/5073391

dimecres, 30 d’abril del 2014